Fum, pedres miralls... contes molt i molt curts

Fum, pedres miralls... contes molt i molt curts

Ref.: 9788493588403

Precio ((IVA incluido)):

13.50 Ok

Tota relació literària que té cabuda en una pàgina sol denominar-se minificció; el microconte —denominat també microrelat, ficció sobtada, conte ràpid, flash action, short short story— exigeix ser abastat en un cop de vista.[1] La minificció, doncs, és de caire narratiu i ficcional, encara que ha incorporat “elements propis de  la poesia, l’assaig, la crònica i d’altres gèneres d’escriptura”.[2] Esdevé, doncs, un gènere integrador, que pot aplegar tots els altres. Així com Miguel de Unamuno denominà nivolas  aquelles novel·les curtes o nouvelles, que ell definia com a “relatos dramáticos acezantes, de realidades íntimas, entrañadas, sin bambalinas ni realismos  en que suele faltar la verdadera, la eterna realidad, la realidad de la subjetividad”, Cortázar denominà els productes de la minificció textículos. La referència hormonal ja  suposa  una síntesi microscòpica de concentració,  condensació i concisió. La minificció va tenir el seu boom a partir del 2000.  El diari “El País” n’oferí cinc entregues l’estiu d’aquell any.[3] De les mateixes dates és l’antologia de José Díaz



[1] Un conte convencional pot arribar a tenir  10.000 paraules. Per sota dels 2.000 mots, se solen distingir  contes curts (de 1000 a 2000), molt curts (de 200 a 1.000) i ultracurts (de 1 mot a 200).

 

[2] Així, el  professor mexicà Lauro  Zavala, ‘La minificción  en Hispanoamérica’ en  “Quimera”, núms. 211-212 (febrer 2002)pàg. 11, monogràfic dedicat  a la minificció a Hispanoamèrica, sota la coordinació del professor esmentat. La combativa revista literària seleccionà durant uns anys  microcontes per a cada exemplar  que aplegà recentment en un volum: Ciempiés. Los microrrelatos de Quimera, a cura de Neus Rotger i Fernando Valls (Barcelona: Montesinos, 2005). Fernando Valls i Rebeca Martín  troben concomitàncies del microrelat amb “el poema, la faula, l’aforisme, l’article  i fins i tot amb els missatges publicitaris”; cf.  ‘El microrrelato, el futuro’ en  “Quimera”, núms. 222 (novembre 2002)pàg. 10, monogràfic dedicat al microrelat a Espanya.

 

[3] AA.VV.: ‘Microrelatos’, “El País” 3/VII-27-VIIII, 2000.

                                                                                                                                                                                                                                                                                            (Delpròleg de Lluis Busquets i Grabolosa)

 

Els contes encara han de tenir obligatòriament inici, nus i desenllaç? O potser no?

De fet... quasi tots aquests en tenen: tot i que a vegades l’inici es sobreentén, el nus és curt o molt curt i el desenllaç es deixa a mans del lector (no sempre). Ens trobem davant d’una manera diferent de fer contes?

Són contes que a vegades tenen més d’un sentit, que fan rumiar al lector, que volen implicar-lo.

Contes que es llegeixen molt ràpid ¾alguns d’ells d’una ullada¾, però que s’assaboreixen, es rellegeixen per gust (o per: què deu haver volgut dir?), es paladegen...

No són curts per estalviar paraules i paper: són curts perquè l’autor considera que tenen la mida justa, que amb aquest poc ja n’hi ha prou.

Són contes que s’han de llegir de mica en mica. Poc a poquet. Sense gens de pressa. No més de set o vuit seguits. Com els bombons... encara que ens agradin molt, no ens mengem tota la capsa de cop, no? I si no ens agraden gaire, tampoc ens en fem cap tip!

Són contes? Segurament sí.

I si no ho són... té massa importància?

Els contes encara han de tenir obligatòriament inici, nus i desenllaç? O potser no?

De fet... quasi tots aquests en tenen: tot i que a vegades l’inici es sobreentén, el nus és curt o molt curt i el desenllaç es deixa a mans del lector (no sempre). Ens trobem davant d’una manera diferent de fer contes?

Són contes que a vegades tenen més d’un sentit, que fan rumiar al lector, que volen implicar-lo.

Contes que es llegeixen molt ràpid ¾alguns d’ells d’una ullada¾, però que s’assaboreixen, es rellegeixen per gust (o per: què deu haver volgut dir?), es paladegen...

No són curts per estalviar paraules i paper: són curts perquè l’autor considera que tenen la mida justa, que amb aquest poc ja n’hi ha prou.

Són contes que s’han de llegir de mica en mica. Poc a poquet. Sense gens de pressa. No més de set o vuit seguits. Com els bombons... encara que ens agradin molt, no ens mengem tota la capsa de cop, no? I si no ens agraden gaire, tampoc ens en fem cap tip!

Són contes? Segurament sí.

I si no ho són... té massa importància?

Pago Seguro Pagos
Contacto

EDITORIAL QUADRIVIUM

C/ Jaume Marquès i Casanovas, 11

17003 - Girona

Tel: (+34) 653 756 979

director@librosquadrivium.es

ventas@librosquadrivium.es

Redes Sociales
© 2014 -Editorial Quadrivium | Tienda online creada por http://www.urbecom.com